Religió

24 de juliol de 1936, un dia per la història

Segons el que hi ha escrit a les actes plenàries de l’Ajuntament i el que va escriure el jutge municipal un cop acabada la guerra, hem pogut esbrinar que els mals a les esglésies i capelles de Tossa van tenir lloc el dia 24 de juliol de 1936.

La presència de la CNT a Tossa

La inscripció de la CNT al terra de l’església

Van ser membres forasters i algun seguidor local del sindicat anarquista els que van protagonitzar les destrosses a l’església i les capelles de Tossa de Mar. Hem pogut arribar a aquesta conclusió després de comprovar diferents informacions que enfocaven cap aquesta direcció. Per una banda, els informes del jutge, les declaracions dels encausats i el testimoni de l’entrevistada, Carme Feliu. Feliu a més, ens va explicar que si ens hi fixàvem bé, a l’entrada de l’església parroquial de Sant Vicenç veuríem, gravat a terra, la inscripció de CNT.

El primer que van fer els anarquistes quan van arribar a Tossa va ser anar cap a l’església i no pas per anar a resar un “pare nostre” sinó per planejar com s’ho farien per treure totes les imatges, escultures i elements de valor religiós de l’església de Sant Vicenç. Van treure tot el que van poder de l’església i van fer-ne una bona pila a la plaça. Aquell mateix dia un tossenc membre del comitè (en aquell moment el comitè estava format pels nous consellers que van entrar a dirigir el consistori) va alertar als anarquistes del fet que era força perillós fer una foguera a la plaça per cremar tot el que van retirar. L’endemà l’escamot va anar a buscar el reconegut pintor català Pere Creixams perquè fes una selecció entre totes les imatges del temple les que tinguessin un valor artístic perquè fossin guardades al Museu Municipal. Un cop feta la tria, en tres camions ho portaren tot a la platja.

Arxiu de Tossa de Mar

“El día 24 de Julio de 1936, por los individuos expresados anteriormente, fué assaltada en primer lugar la Iglesia Parroquial, destuyendo los altares e imágenes, siendo estas trasladadas a la Riera e incendiadas. Lo propio ocurrió con todos los ormamentos, desperdicios de los altares y valores existentes en dicha Iglesia Parroquial. Excepto del edificio, todo el contenido interior quedó totalmente destruido. En la misma forma como fué destruida la Iglesia Parroquial, lo fueron la Capilla del Socorro y Capilla del Hospital.”

Declaracions de Tomàs Barber recollides a la pàgina del PARES

Els mossens, en el punt de mira

Els anarquistes van mostrar-se sorpresos a l’assabentar-se que el capellà encara era viu. No el van matar, però si que sabem que van intensificar la seva vigilància. Segons l’alcalde del moment, el senyor Cruanyes, el tenien penjat a l’església per fer-li qualsevol bestiesa, però, per sort pel capellà, l’alcalde va aturar als anarquistes i va evitar mals majors pel mossèn. Tot seguit el mossèn va ser portat fins a la rectoria, on va passar-hi força temps durant la Guerra Civil, això sí, amb vigilància 24 h a la porta, per evitar, deien els anarquistes, que fes difusió d’idees religioses. Uns mesos més tard va marxar cap a la zona Nacional.

Design a site like this with WordPress.com
Per començar