Alec Wainman (1913-1989) era un jove de 23 anys ple d’ideals, pacifista i apolític que, davant l’angoixa que li produïa la situació que vivia Espanya, on els nacionals s’havien aixecat contra la República, es va allistar com a voluntari de la Unitat Mèdica Britànica (BMU), això li va suposar l’inici d’un viatge de dos anys que li marcaria de per vida.
El 31 d’agost va arribar a Espanya per donar suport a les milícies republicanes. Va venir amb la seva fidel companya, una càmera “Leica”. Lingüista amb talent, ràpidament va aprendre a parlar amb fluïdesa espanyol, català i basc, la qual cosa, a més de ser-li molt útil, el va apropar a la gent.
“Els colors de la primavera eren increïbles. Hi havia com a mínim deu tons diferents de verd a més dels tons turquesa o morats de la Mediterrània, el blanc brillant de les cases i la textura sorrenca dels penya-segats. Les úniques notes discordants de l’escena plenament bucòlica eren les veus estridents de les dones catalanes apedaçant les xarxes esquinçades pel pes de la captura de la nit…”
Alec Wainman
![](https://elgamatzemguerracivil.wordpress.com/wp-content/uploads/2023/01/alecwainman-edited.jpeg)
Gràcies a Alec Wainman avui tenim una imatge més clara del que va ser Tossa durant la Guerra Civil. A Tossa es van requisar la majoria de les càmeres de foto que hi havia al municipi, però Wainman tenia una autorització per poder fer fotografies i això li va permetre fotografiar ple de paisatges, pobles i ciutadans d’arreu de la península, també de Tossa.